El Departament d’Igualtat i Feminisme ha commemorat el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial amb la jornada “Garantir drets, combatre el racisme”, celebrada a l’Ateneu Barcelonès. L’acte ha reunit activistes, expertes i representants institucionals per analitzar els reptes actuals en la lluita contra el racisme i els discursos d’odi.
Durant la cloenda, la consellera Eva Menor ha reivindicat el compromís del Govern amb la defensa dels drets humans i ha advertit que “el racisme existeix i és la nostra obligació col·lectiva plantar-hi cara”. Ha subratllat que es tracta d’un fenomen estructural que travessa tots els àmbits de la societat i que sovint es manifesta de manera subtil a través de desigualtats persistents.
Un problema estructural i una resposta política
La consellera ha insistit en la necessitat de passar “del diagnòstic a l’acció” i ha defensat l’impuls de polítiques públiques amb una mirada antiracista transversal, orientades a garantir drets i situar les persones al centre.
Menor també ha alertat sobre l’avenç dels discursos d’odi i ha assegurat que l’extrema dreta “no és un perill hipotètic, sinó una realitat que avança”, fent una crida a combatre aquests plantejaments des de les institucions i la societat civil.
Veus expertes i debat social
La jornada ha estat encapçalada per l’activista i escriptora Desirée Bela, que ha abordat el racisme estructural i la construcció de la ciutadania en la seva ponència sobre drets i identitat.
Posteriorment, una taula rodona moderada per la comunicadora Tenzul Zamora ha comptat amb la participació de Bela, l’advocada Pastora Filigrana, l’activista Jeffrey Abé Pans i el comunicador Mohamed El Amrani. El debat ha tractat qüestions com l’antigitanisme, la interseccionalitat del racisme i el paper de la societat civil en la defensa dels drets.
Memòria i context internacional
La commemoració del 21 de març recorda la massacre de Sharpeville (Sud-àfrica) de 1960, quan la policia va matar 69 persones durant una protesta pacífica contra l’apartheid. Aquesta data va ser instaurada per les Nacions Unides el 1966 com a símbol de la lluita global contra la discriminació racial.
En aquest context, la jornada ha posat el focus en la persistència del racisme estructural i en l’augment dels discursos d’odi, considerats una amenaça per a la convivència democràtica i els drets fonamentals.
Impuls de noves polítiques públiques
El Departament d’Igualtat i Feminisme ha destacat diverses línies d’actuació per combatre el racisme i els discursos d’odi, entre les quals hi ha l’impuls del Pacte Nacional contra els discursos d’odi, l’elaboració del futur Pla d’Igualtat de Tracte i No-discriminació i el desenvolupament de protocols per prevenir i detectar discriminacions.
També s’ha posat en marxa un conveni amb l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia per monitoritzar els discursos d’odi a les xarxes socials, així com la reforma de la Llei 19/2020 amb una perspectiva antiracista reforçada.
Aquest conjunt de mesures pretén avançar cap a una resposta més coordinada i efectiva, orientada a garantir els drets i protegir les persones davant qualsevol forma de discriminació.
