La noticia d’una nova onada d’acomiadaments ha tornat a situar al centre del debat una qüestió que fa temps que s’intueix, però que ara ja és impossible d’ignorar: l’impacte real de la intel·ligència artificial (IA) en el món del treball. Segons informacions publicades per diversos mitjans internacionals, l’empresa està reduint milers de llocs de treball, especialment en àrees corporatives, administratives i de serveis, en paral·lel a una aposta decidida per l’automatització i les solucions basades en IA.
Aquest moviment no és anecdòtic ni circumstancial. Amazon s’ha convertit, una vegada més, en un laboratori avançat del capitalisme tecnològic, un espai on es veuen abans que enlloc els canvis que, tard o d’hora, acabaran afectant la resta de sectors. El missatge implícit és clar: les empreses busquen ser més àgils, més eficients i menys dependents de grans estructures humanes, especialment en aquelles funcions que la tecnologia ja pot assumir amb costos més baixos i resultats previsibles.
Cal reconèixer-ho sense embuts: la intel·ligència artificial aporta beneficis innegables. Permet automatitzar processos repetitius, analitzar grans volums de dades en temps real, millorar la presa de decisions i alliberar recursos humans per a tasques més estratègiques o creatives. En sectors com la logística, la programació, el màrqueting digital, la gestió documental o l’atenció al client bàsica, la IA ha suposat un salt qualitatiu notable. Les empreses que saben integrar-la bé guanyen competitivitat, rapidesa i capacitat d’innovació.
Amazon s’ha convertit, una vegada més, en un laboratori avançat del capitalisme tecnològic
Tanmateix, el progrés tecnològic no és neutre, i el seu impacte social depèn de com es desplega. El cas d’Amazon evidencia que la IA no només substitueix feines manuals o poc qualificades, sinó que també afecta llocs de treball de perfil mitjà i alt, sovint vinculats a la gestió, la coordinació o el suport intern. Això trenca un dels mites més estesos: que la formació universitària o l’especialització garanteixen estabilitat laboral a llarg termini.
El repte principal no és només la pèrdua de llocs de treball, sinó la velocitat del canvi. El mercat laboral es transforma més ràpidament del que poden adaptar-s’hi molts professionals, sistemes educatius i polítiques públiques. Apareixen nous perfils vinculats a la tecnologia, a l’anàlisi de dades o a la gestió de sistemes d’IA, però no tothom té accés a la formació necessària per reconvertir-se. El risc és evident: una societat cada cop més polaritzada entre qui pot adaptar-se i qui queda al marge.
La idea d’una trajectòria lineal, estable i previsible dins d’una gran empresa es va esvaint
A més, aquesta transformació qüestiona el model clàssic de carrera professional. La idea d’una trajectòria lineal, estable i previsible dins d’una gran empresa es va esvaint. En el seu lloc, emergeix un escenari d’aprenentatge constant, mobilitat forçada i incertesa estructural. Això exigeix un canvi profund no només en les competències, sinó també en la manera com entenem el treball, la seguretat econòmica i la responsabilitat empresarial.
Davant d’aquest context, “posar-nos les piles” no és opcional. Vol dir invertir seriosament en formació contínua, no com a eslògan, sinó com a política pública i empresarial real. Vol dir reforçar competències digitals, però també humanes: pensament crític, capacitat d’adaptació, criteri ètic i sentit de responsabilitat. Vol dir, igualment, exigir a les grans corporacions una gestió més humana de les transicions, amb transparència, suport real i compromís social.
La intel·ligència artificial pot ser una eina poderosa al servei del bé comú o un factor més de precarització i desigualtat. El que marcarà la diferència no és la tecnologia en si mateixa, sinó les decisions col·lectives que prenguem avui. El futur del treball no està escrit, però ja s’està construint. I el silenci o la passivitat també són una forma de decisió.
